Martí Bofarull Spaces. 

by Sergio Vila-Sanjuan

 

Martí Bofarull work fits in with renovation of the urban landscape that has characterized Catalan painting of the last twenty years. 

 

Among our artist who have remained loyal to figurative techniques, several have successfully fixed their gaze on the architecture, the streets and the commercial trappings of the modern city.

 

Martí Bofarull is one of these. A solid exponent of this generation of painters he has worked with consistency and talent on urban patterns that have grabbed his attention. First Barcelona, the metropolis closest to his hometown, Molins de Rei. More than ten years ago, In the Galería Tuset, I saw his magnificent representations in ocher and golden colors of the Plaça Reial. Those paintings pumped nobility into that corner of the city perpetually threatened by shabbiness and excessive tourism. 

 

Bofarull converted the aluminum café tables into surfaces of hypnotic distinction, and that capacity for refinement was first called my attention to the artist’s work.

 

 

Later I contemplated his expressive general landscapes of Barcelona, and an outstanding  representation of deserted Via Laietana, where he gives the leading role to the expanses of asphalt - while the buildings, sometimes only sketched, play secondary parts.

 

Bofarull has also painted Madrid or Venice, but along with Barcelona, New York has been the big City that has offered him the best material. It is well known how hard  it is for painters to represent the skyscrapers of the American city, considering how little space they have to get everything into perspective. To overcome this problem Bofarull goes down to the Hudson River and re-creates New York from below or he goes up in a helicopter and he portrays it from above. And the farther away he gets, the better he can capture it as a whole, both figurative and abstract, marked by structures and geometric forms.

 

New York is the culmination of cities of our time and as far as I can tell, Martí Bofarull has returned to it time and again in recent years. There is a cyclopean and overwhelming New York, and another one made of somber buildings and opaque bridges. There is a New York made cold bluish we can perceive from high  in the air, and a gaudy and variegated New York that vibrates around Times Square. Thus the painter meets challenges without end, and the viewer who has followed Marti Bofarull’s work hopes he will keep finding new corners of the city, new angles, new details.

 

Els espais de Martí Bofarull.

Per Sergio Vila-Sanjuàn

 

L'obra de Martí Bofarull s'integra en la renovació del paisatge urbà que caracteritza a la pintura catalana dels últims vint anys. Dels creadors nostres que s'han mantingut fidels a les tècniques figuratives, són varis els que han tornat amb èxit la seva mirada a l'arquitectura, els carrers i els embolcalls publicitaris de la ciutat moderna.


Martí Bofarull es troba dins d'aquests. Sòlid exponent d'aquesta generació pictòrica, ha treballat amb constància i talent sobre les trames urbanes que han reclamat la seva atenció. Primer sobre Barcelona, la metròpolis més propera a la seva localitat natal de Molins de Rei. Fa ara 10 anys que vaig veure a la galeria Tuset les seves magnífiques plasmacions de la plaça Reial, en tons ocres i daurats, que carregaven de noblesa aquest espai urbà sempre amenaçat pel turisme de masses i tronat. Bofarull convertia les taules d'alumini de les cerveseries en superfícies d'hipnótica elegància, i aquella capacitat de refinament per part de l'artista fou el primer que em va cridar l'atenció de la seva obra.

Després li he contemplat expressius paisatges generals de Barcelona, i una estupenda plasmació de la Via Laietana deserta, on el veritable protagonisme recau en les extensions d'asfalt mentre que els edificis, de vegades només esbossats, actuen com a complement.

Bofarull ha pintat també Madrid o Venècia, però junt amb Barcelona és sobretot Nova York la gran ciutat que li ha brindat bons temes. És coneguda la complexitat que representa per als pintors plasmar els gratacels de la ciutat americana, donat el poc espai amb que compten per a agafar perspectiva. Per a superar aquest problema Bofarull baixa al riu Hudson i recrea Nova York des de baix, o puja a l'helicòpter i la retrata en visió zenital. I com més s'allunya millor pot copsar-la com un conjunt a la vegada figuratiu i abstracte, marcat per les estructures i les formes geomètriques.

Nova York és la suma de les ciutats del nostre temps i pel que vaig veient, Martí Bofarull està retornant als últims darrers anys una i un altre vegada a ella. Hi ha una Nova York ciclópea i aclaparadora; una altre d'edificis foscs i ponts obscurs i opacs; hi ha una Nova York de llum freda i blava percebuda des de l'aire, i una bigarrada i cridanera que vibra en torn a Times Square. Els desafiaments per el pintor són incessants i l'espectador que ha seguit fins ara a Martí Bofarull espera que segueixi trobant en la ciutat noves cantonades, nous angles, nous detalls.

Martí Bofarull és pintor, preferentment, de carrers, places i concentracions urbanes. En els seus quadres els edificis agafen un gran protagonisme i equivalen a les persones que viuen en ells. No cal que hi hagi representació humana per a copçar que l'artista creu en la força de la societat civil, en els homes i dones que porten a terme un projecte comú, més que en unes individualitats que, una a una, el podrien ferir. Nascut en una gran urbs com és Barcelona i resident en la seva infantesa i primera joventut en una població rural en la que era ben visible el canvi d'una organització rural a una altra de febril, es possible que en el període d'eclosió en que es troba pel que fa ala pròpia manera de sentir l'art, després dels anys de necessària formació i tanteig, vegi les grans ciutats com els llocs més idonis per a la projecció de la humanitat del futur.Josep Martí Bofarull -aquest és el nom complet, encara que la signatura artística sigui només la dels dos cognoms- ara viu en un lloc molt tranquil i retirat de la Catalunya interior. Poques cases, cap soroll, aires purs i una Natura que s'expressa amb tota intensitat en el seu constant girar d'estacionals belleses. Com a persona s'ho estima, però com a pintor que es troba al segle XXI, insisteix en representar les ciutats i els seus principals elements urbanístics com llocs de concentració i projecció de les idees que han de portar a la cultura europea cap a les fites de progrés que ell mateix s'ha fixat. Potser amb el temps i amb l'evolució que tot artista experimenta de manera molt intensa, les idees de Martí Bofarull siguin altres i canviï la seva temàtica, però en l'interessant moment creatiu en que ara es troba, les muntanyes que més li criden l'atenció són gratacels i els arbres que més li agraden són els que s'arrengleren a banda i banda dels carrers.